Com en molts aspectes de la vida, el tracte envers els animals es pot simplificar en una pura dualitat: el respecte i l’afecte enfront el maltractament i l’abandó.
Si observem el nostre entorn més proper ens adonarem que ambdós conviuen i creen dinàmiques socialment acceptades: si una persona abandona un animal per la raó que sigui és lògic que hi hagi una protectora darrere que l’aculli, ja que és la seua feina. Ara bé, què passa quan ens preguntem sobre l’existència de les protectores? Realment tindrien sentit si totes les persones valoressin els animals i els respectessin?
En aquest treball es volen transmetre els valors de les persones voluntàries i cuidadores, al mateix temps que mostrar la tasca que desenvolupen, que de forma totalment altruista hi dediquen el seu temps i els seus esforços per cuidar, a tots els efectes (socialització, educació, alimentació, neteja, buscar nous amos...), a aquests animals que han tingut la mala fortuna d’arribar a les mans d’un individu cruel. Per aquest motiu, no es dóna un protagonisme explícit als individus que els abandonen, ja que el seu comportament queda palès en les fotografies.
Així, el principal objectiu del treball és conscienciar sobre la necessitat de les protectores, al mateix temps que transmetre que la seua necessitat es deu a una part de la població.
Tal com deia Gandhi: “la grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la forma en què els seus animals són tractats”.
