.

Vola, vola ben amunt.

Vola, vola ben amunt.

Però aquesta és una altra història i ha de ser contada en una altra ocasió.

"Les passions humanes són un misteri, i als nens els passa el mateix que als adults. Els que es deixen endur per elles no poden explicar-les, i els que no les han viscut no poden comprendre-les. Hi ha persones que es juguen la vida per pujar una muntanya. Ningú, ni tan sols elles, poden explicar realment per què. [...] Algunes perden quant tenen per guanyar un joc d'atzar, o ho sacrifiquen tot a una idea fixa que mai es podrà realitzar. Unes quantes creuen que només seran felices en algún lloc diferent, i recorren el món durant tota la seua vida."

Michael Ende. La historia interminable.
Fotografia: Parc Nacional d'Aigüestortes. Estiu 2010.

Així. Sense més.

Pam! D'un dia per l'altre es produeix algun canvi que fa que el que t'imaginaves, la teua idea establerta sobre el futur més pròxim, canviï. Així. Sense més.

Surts a fer un beure al pap amb la colla i apareix un gos abandonat. Què fas? Doncs l'agafes. Així. Sense més. Sense donar-hi més voltes. I d'un dia per l'altre es produiex un canvi en la dinàmica d'una família, en la rutina i sentiments d'unes persones.

Pensaves treballar al setembre però estàs a l'octubre i encara no treballes i fa pinta d'allargar-se. Què fas? Doncs el que més t'agrada. Truques i, d'un dia per l'altre, ja estàs endinsada en un nou camí, un nou futur que ni tan sols imaginaves. Així. Sense més.

"Per això és tan important deixar marxar certes coses. Amollar-les. Desprendres-se'n. La gent ha de comprendre que ningú no juga amb les cartes marcades: de vegades guanyem, de vegades perdem. No esperis que reconeguin el teu esforç, que descobreixin el teu talent, que entenguin el teu amor. Tanca cicles. No ho facis per orgull, incapacitat ni supèrbia, sinó perquè això, simplement, ja no encaixa a la teva vida.
[...]
Deixa de ser qui eres i transforma't en qui ets."

Paulo Coelho, El Zahir

Contradicció

Oposició absoluta entre dos termes.

Lleida color 2010

Reportatge en color sobre la ciutat de Lleida des d'una perspectiva totalment personal.

Mirar des de SlideShare per veure les fotografies més grans.

Ha plogut molt des de l'última actualització. I he anat fent moltes coses que no he publicat i la veritat és que no hi ha una raó concreta per justificar aquesta absència.

Només espero que no s'acabi i que hi hagi molt camí per recórrer, encara que no sigui com me l'imagino.

Persones protectores

Com en molts aspectes de la vida, el tracte envers els animals es pot simplificar en una pura dualitat: el respecte i l’afecte enfront el maltractament i l’abandó.

Si observem el nostre entorn més proper ens adonarem que ambdós conviuen i creen dinàmiques socialment acceptades: si una persona abandona un animal per la raó que sigui és lògic que hi hagi una protectora darrere que l’aculli, ja que és la seua feina. Ara bé, què passa quan ens preguntem sobre l’existència de les protectores? Realment tindrien sentit si totes les persones valoressin els animals i els respectessin?

En aquest treball es volen transmetre els valors de les persones voluntàries i cuidadores, al mateix temps que mostrar la tasca que desenvolupen, que de forma totalment altruista hi dediquen el seu temps i els seus esforços per cuidar, a tots els efectes (socialització, educació, alimentació, neteja, buscar nous amos...), a aquests animals que han tingut la mala fortuna d’arribar a les mans d’un individu cruel. Per aquest motiu, no es dóna un protagonisme explícit als individus que els abandonen, ja que el seu comportament queda palès en les fotografies.

Així, el principal objectiu del treball és conscienciar sobre la necessitat de les protectores, al mateix temps que transmetre que la seua necessitat es deu a una part de la població.

Tal com deia Gandhi: “la grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la forma en què els seus animals són tractats”.

Persones Protectores

View more presentations from Olga29.

Punt i principi

Un final i un inici.
Bé, la veritat és que no és tan inici... ni tan final.
De fet, és més final que inici... final d'una etapa i continuació de la mateixa.
Un inici fals. Però, un inici al cap i a la fi... per tant, un final realment.
Tanmateix, continua sent més un final que un inici.

Mira, mira com s'insinuen les línies i com t'indiquen el recorregut dels teus ulls: el cotxe, el semicercle superior, la corba de la dreta... un altre cop el cotxe, però segueixes les formes delimitades amb un contorn groc. Sí, una diagonal fins a l'extrem superior dret.. però tornes a baixar perquè et captiva la llum reflexada al quitrà... tan subtil.