Així. Sense més.

Pam! D'un dia per l'altre es produeix algun canvi que fa que el que t'imaginaves, la teua idea establerta sobre el futur més pròxim, canviï. Així. Sense més.

Surts a fer un beure al pap amb la colla i apareix un gos abandonat. Què fas? Doncs l'agafes. Així. Sense més. Sense donar-hi més voltes. I d'un dia per l'altre es produiex un canvi en la dinàmica d'una família, en la rutina i sentiments d'unes persones.

Pensaves treballar al setembre però estàs a l'octubre i encara no treballes i fa pinta d'allargar-se. Què fas? Doncs el que més t'agrada. Truques i, d'un dia per l'altre, ja estàs endinsada en un nou camí, un nou futur que ni tan sols imaginaves. Així. Sense més.

"Per això és tan important deixar marxar certes coses. Amollar-les. Desprendres-se'n. La gent ha de comprendre que ningú no juga amb les cartes marcades: de vegades guanyem, de vegades perdem. No esperis que reconeguin el teu esforç, que descobreixin el teu talent, que entenguin el teu amor. Tanca cicles. No ho facis per orgull, incapacitat ni supèrbia, sinó perquè això, simplement, ja no encaixa a la teva vida.
[...]
Deixa de ser qui eres i transforma't en qui ets."

Paulo Coelho, El Zahir